Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art al carrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris art al carrer. Mostrar tots els missatges

13 d’abril del 2018

MIRADES. Art al Carrer 2016.

MIRADES va ser l’obra que vaig crear per a l’Art al Carrer 2016.
Mirades en general, ni femenines ni masculines. Cada persona te una mirada única i personal. Presente 10 mirades, 9 de dones i una d’un home que acaba l’obra:

LAS RELACIONES AMOROSAS NO SON PERFECTAS NI MUCHO MENOS IDÍLICAS, PERO CUANDO GOZAN DE BUENA SALUD, NO PERTURBAN, NO DESESTABILIZAN, NO FAGOCITAN. Y, SOBRE TODO, NO TE DESTRUYEN. TE APORTAN, TE HACEN MEJOR PERSONA,TE AYUDAN A CRECER. Y SI NO FUNCIONAN, PUEDES SALIR DE ELLAS EN EL MOMENTO QUE QUIERAS.
FANI GRANDE.

T´ESTIME PER ESTIMAR-TE I NO PER A ÉSSER ESTIMAT,
JA QUE RES EM PLAU TANT COM VEURE'T FELIÇ.
GEORGE SAND.

MEMENTO.
UNA PÀGINA DESFIBRADA.
SEMPRE UNA SOLA
DE CÚMULS ARRELATS.
ÀNGELS MORENO.

EN SÍ, LA HOMOSEXUALIDAD ESTÁ TAN LIMITADA COMO LA HETEROSEXUALIDAD: LO IDEAL SERÍA SER CAPAZ DE AMAR A UNA MUJER O A UN HOMBRE, A CUALQUIER SER HUMANO, SIN SENTIR MIEDO, INHIBICIÓN U OBLIGACIÓN.
SIMONE DE BEAUVOIR. 

PIES,¿PARA QUÉ LOS QUIERO SI TENGO ALAS PARA VOLAR?
FRIDA KAHLO.

MENTRE QUE EL GENI, ENTRE ELS HOMES, ES RECONEIXIA PELS ACTES EXTRAVAGANTS, UNA CERTA TENDÈNCIA A LA VANITAT, UNA PROFUNDA MELANGIA I UNA PROPENSIÓ A SENTIR-SE INCOMPRÈS I ACAÇAT, ES QUALIFICAVA DE PARANOIA, DESORDRE I HISTÈRIA SI HABITAVA UN COS FEMENÍ.
ANNA MONER.

I ELS CAMINANTS COM NOSALTRES
HEM DE DEIXAR EL MOL•LUSC PETIT CRÉIXER,
PERÒ-ENS CONTRADIEM SEMPRE-, VOLDRÍEM
PESCAR, ENXARXAR, CUINAR AMB FAM
I AL NOSTRE GUST LA FRESCA I FINA CARN AMB
OLI I SAL, A LA PEDRA DEL SOL
QUE ENS CREMA VENTRE I PIT: ALIMENT SOM.
ISABEL GARCIA CANET.

A L'ATZAR AGRAEIXO TRES DONS: HAVER NASCUT DONA,
DE CLASSE BAIXA I NACIÓ OPRIMIDA.
I EL TÈRBOL ATZUR DE SER TRES VOLTES REBEL.
MARIA-MERCÈ MARÇAL.

EL FEMINISME ÉS LA LLUITA PER ACONSEGUIR UNA NOVA IDENTITAT HUMANA A PARTIR DEL FET BIOLÒGIC D'HAVER NASCUT DONA, ÉS ACONSEGUIR, JUNTAMENT AMB ELS HOMES, UNA NOVA CATEGORIA DE LA PERSONA.
MONTSERRAT ROIG.

DE ESO SE TRATA, DE COINCIDIR CON GENTE QUE TE HAGA VER COSAS QUE TÚ NO VES. QUE TE ENSEÑEN A MIRAR CON OTROS OJOS.
MARIO BENEDETTI.

La silueta de la xica embarassada, a més que se suposa que està llegint-les, tambés és perquè l'obra està dedicada a les futures mirades.

10 de maig del 2015

El Vol (volar-voler)


El Vol


"és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu".





AU VERGE

Descansa humit l'esguard
a la branca de l'arbre,
fa corfa el sol al tronc,
resseca les arrels,
espurneja vells mots.

Descansa humil l'esguard
quan parle de l'ocell,
només amb ell somie
i embaste tot el vol;
el verd caduc i humit
d'aquesta antiga pluja.

Escric a degoteig
esgarrant tot el blau
del balcó que m'habita,
-fora l'arc perd la forma-
au verge del poema
sóc cada temps del dia.

Escric el testament,
descanse  humida i blanca
l'esguard en tot moment.
Juguem a fer dos ratlles:
és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu.

Claustre d'Isabel Garcia Canet.





11 d’abril del 2015

Art al Carrer

  L'Art al Carrer és una iniciativa artística de l'associació Dones de Picanya, on des de l'any 2013, s'exposen als balcons del poble de Picanya obres artístiques amb la temàtica de la dona.
  Jo hi participe des del primer any. Com servidora allò de pintar encara no m'he posat en serio, doncs, les obres que presente sempre use la mateixa tècnica: una fotografia transferida al llenç.
 A l'any 2013 presentí "Dona Embarassada", el 2014 "Dret a Decidir", i enguany "El Vol (volar-voler)".
  "Dona Embarassada" jugava amb l'il·luminació per crear un efecte òptic i simular la sil·lueta d'una dona embarassada. Un flascó d'oli de vidre i un llum lateral amb el fons fosc, va aconseguir crear aquest efecte.
  "Dret a Decidir" va sorgir per l'indignació que tenia jo i moltíssimes dones amb la nova llei de l'avortament que el govern volia imposar. Afortunadament aquesta llei no anà endavant.
  Poca gent ho sap, la dona que hi apareix  sóc jo. Vaig decidir emular el símbol de la dona i posar-me les mans formant un triangle invertit al meu ventre. El lloc de la controvèrsia. La dona és qui ha de decidir, crear vida o avortar. Sempre ella.
  I, finalment, enguany presentí l'obra "El Vol (volar-voler)". L'origen de la foto és un poema que descobrí al llibre "Claustre" d'Isabel Garcia Canet. El vaig llegir i llegir i rellegir. El poema cada vegada em demanava una imatge, que li creara una foto.
  Coincidint que havia de presentar una obra per l'Art al Carrer, vaig decidir fer cas al poema. Els últims 2 versos serien el principi de la inspiració. "Au Verge" era el poema i els versos aquests:


"és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu".

  El repte era estar a l'altura del poema. La paraula Vol era la clau de tot. Arriscar-se, volar, eixir, explorar, exterior, llum...
  Per mi, el poema era eixir a crear. Tindre la voluntat i les ganes de llançar-se. De voler volar. 
  Tenia clar que el lloc havia de ser una casa antiga i fosca (el passat), on una xica obrira una porta i entrara moltíssima llum (futur). Per què una llum encegadora? Perquè quan ens llançem mai sabem que va a passar.
  Altre punt important era que la model no estiguera quieta mirant l'exterior, havia de travessar la porta. Llançar-se implica acció.
  Durant la sessió de fotos notí la màgia. No sé ben bé com explicar-ho, tot va rodant cap a un punt i saps que eixa és la FOTO.  
  La resposta del públic em donà la raó. Em sent molt agraïda de com ha reaccionat la gent amb l'obra. I tot començà perquè "Au Verge" em demanà una fotografia.


AU VERGE

Descansa humit l'esguard
a la branca de l'arbre,
fa corfa el sol al tronc,
resseca les arrels,
espurneja vells mots.

Descansa humil l'esguard
quan parle de l'ocell,
només amb ell somie
i embaste tot el vol;
el verd caduc i humit
d'aquesta antiga pluja.

Escric a degoteig
esgarrant tot el blau
del balcó que m'habita,
-fora l'arc perd la forma-
au verge del poema
sóc cada temps del dia.

Escric el testament,
descanse  humida i blanca
l'esguard en tot moment.
Juguem a fer dos ratlles:
és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu.

  "El Vol (volar-voler) està dedicada a totes les DONES CREADORES, especialment les del passat que per la seua condició de dona no tingueren el mateix reconeixement que els hòmens.
  Imagine que l'any que ve em tornaré a presentar a l'Art al Carrer. És una bona iniciativa que cada any es supera. A més, Dones Progressistes és una associació que sempre recolza la cultura i per mi és molt important perquè un país sense cultura és un país sense ànima. 

Art al Carrer entrevista cadena Ser 
Horta Noticias