l'Horta més que una postal (II)

Ara que està tan de boga l'ecologia, el canvi climàtic, reciclar... ( tan de bó no siga sols una moda més com digué un ecologista), aprofite per explicar el projecte de L'Horta Més Que Una Postal.
Aquest treball el presentí al concurs TotArt i vaig tindre la sort de guanyar-lo. Vaig tindre la possibilitat d'exposar la meua obra a més de que feren un catàleg de l'exposició. Al febrer de l'any 2000, va ser l'elegit per exposar.(més informació sobre el TotArt al bloc de la sala d'exposicions).
Era la primera vegada que utilitzava la tècnica de la pel·lícula infraroja, en aquest cas, en blanc i negre.
Per eixa época eixqueren moviments reivindicatius per salvar l'horta valenciana del seu abandonament, i em feren plantejar el fer aquest projecte de crítica sobre la destrucció de la meua estimada horta valenciana.
Aquest va ser el pròleg que vaig escriure pel catàleg, on s'explica el per què de la tècnica i el motiu del projecte:

L'Horta és més que una postal, és a dir, d'una típica fotografia bonica que els turistes compren quan visiten València. L'Horta és cultura. I com a cultura s'ha de respectar.
Forma part de la nostra història i no ens hem d'oblidar d'ella. A poc a poc l'Horta valenciana desapareix i arribarà un moment que les postals que compren els turistes seran l'única imatge que en tindrem els valencians. He intentat imaginar-me quin record tindria de l'Horta si fóra una persona major i haguera d'explicar als meus néts com era quan jo era jove. Arribí a la conclusió que serien uns records fantasmagòrics, irreals, gens nítids. I, pitjor encara, que l'única prova física que tindria seria les postals d'avui dia.
No vull ser pessimista, però com evoluciona la vida, d'ací uns 70 ó 100 anys l'Horta probablement serà història.
He volgut jugar amb la paraula postal i presentar les fotografies com si foren xicotetes postals, xicotets fraccions d'una imatge. Així, reclamar que l'Horta no sols és una postal bonica on tothom es meravella, sinó un lloc viu i real que desapareix lentament per la culpa de la mà de l'home.
La imatge que vull donar de l'horta és una imatge del passat que tindríem d'ací 50 ó 70 anys. És a dir, com un record llunyat, oníric. Per això he utilitzat la pel·lícula infraroja perquè les fotos tingueren eixe aspecte irreal.
He tret l'Horta com jo la conec, esplèndida, però, a la vegada, amenaçada per l'home, amenaça simbolitzada per les torres de llum i els edificis.

l'Horta més que una postal (I)

Aquest tríptic pertany a la col·lecció L'Horta més que una postal. L'obra guanyà el primer premi al concurs TotArt a l'any 2000. És una crítica sobre l'abandonament de l'Horta valenciana. Va ser la primera vegada que utilitzava la tècnica de la pel·lícula infraroja, en aquest cas en blanc i negre. Més endavant explicaré com va ser el procés del projecte.