infrared artist

Des d'ahir ja es pot gaudir del meu nou blog fotogràfic sobre fotografia infraroja analògica i digital, color i blanc i negre. Aquests són els links on es podrà seguir per les xarxes socials.

infraredArtist (blog)

TWITTER - FACEBOOK - INSTAGRAM.

Kodak 100 Vista

"-Què li pareix, monsieur? Una meravella, veritat? Una càmera Kodak 100 Vista. Vosaltres premeu el botó, nosaltres fem la resta -recitava l'eslògan divertit mentre li la mostrava orgullós."

 En aquest fragment del llibre El retorn de l'Hongarés d'Anna Moner, es pot apreciar l'entusiasme amb què un dels protagonistes parla de la nova càmera que ha adquirit. La Kodak 100 Vista.
 Una càmera que sorgí cap a la fi del s.XIX i va aconseguir democratitzar la fotografia entre la classe mitjana. Ja no feia falta tindre una càmera de plaques per obtenir imatges fotogràfiques.
 Avui dia ha passat una cosa semblant amb la fotografia digital, s'ha tornat a democratitzar aquèsta. El boom de les càmeres rèflex entre els aficionats, a més d'altres dispositius electrònics (mòbils, tàblets), ha afavorit que el nombre de fotografies augmentés considerablement.
 No vaig a parlar sobre si la fotografia digital és millor que la fotografia química. Per mi són dues tècniques diferents que es poden complementar perfectament. Tampoc vaig a parlar sobre el nivell de qualitat que hi ha ara. Molts professionals es queixen que el nivell a baixat molt malgrat que més que mai es realitzen fotografies. La resposta és fàcil, no existeix un aprenentatge del llenguatge visual com sí hi ha de l'escrit. Tot el món en fa, però no tot el món sap.
 Del què sí que vaig a parlar és sobre una pel·lícula que Kodak va crear al s.XX i que amb l'aparició de la fotografia digital, va deixar de fabricar.
 Quan llegia el fragment citat anteriorment, de seguida em vingué a la ment la pel·lícula infraroja High-Speed Infrared Film de Kodak. L'entusiasme del protagonista em recordà el mateix entusiasme que gaudia jo cada vegada que tenia en les meues mans aquesta pel·lícula.
 Kodak va ser una marca de llegenda entre els professionals. Durant més de 100 anys van i vàrem gaudir dels seus productes fotogràfics. Fins que la digital la va destrossar. Bancarrota. Moltes pel·lícules mítiques, de Kodak i d'altres marques, han desaparegut i ens han deixat òrfens de noves mirades.
 La pel·lícula infraroja va ser una d'elles. Sols Kodak la fabricava. Sí, ja ho sé. Avui dia es pot fer fotografia infraroja amb la digital. Ho sé. Però igual que, irònicament, ara hi ha també un boom de les tècniques del s.XIX, especialment del col·lodió humit, per què deixar de fabricar les pel·lícules del s.XX que tenia tants seguidors fidels?
 Cada mirada requereix d'una tècnica, química, digital o una mescla de les dues.
 La màgia que trobava en la infraroja analògica, el procés de realitzar la toma, el procés de revel·lar-la, el possitivar-la... tota eixa màgia malauradament no la trobe en la infraroja digital. Em sent forçada, obligada a utilitzar aquesta tècnica alternativa.
 Amb la pel·lícula infraroja va ser amor a primera vista, on per primera vegada podia expulsar amb imatges els fantasmes, els dimonis que tothom tenim dins. Ara estic amb la digital, sé que trobaré un moment del procés que em recordarà a la seua germana analògica, i sé que en eixe moment... m'enamorarà.
 Fins aleshores, faré moltes fotos. Sóc pacient.

"-I tant! És fantàstica, senzillament fantàstica! Redueix l'acte de fotografiar a tres moviments: estirar de la cadena de l'obturador, avançar la pel·lícula i prémer el disparador... Així, fins a cent vegades."

fotografia infraroja (video) 
Anna Moner, artista i escriptora
La casa de la Sirena d'Anna Moner.

còpies infraroges

Algunes de les meues fotografies infraroges possitivades a 30x40cm.

My infrared prints.

el meu canal al youtube

Fa uns mesos vaig crear un compte al youtube, però fins aquesta setmana no hi habia posat cap video, aquest primer video és una recopil·lació de algunes de les meues fotografies infraroges en blanc i negre, espere que us agrade.

enllaç al meu canal

video:

sèrie "sorolla" (exposició)

Aquestes fotografies pertànyen a una sèrie sobre el col·legi Sorolla, un edifici que ara ja no existeix i on vaig estudiar la EGB. Les fotografies són infraroges en blanc i negre. Estan exposades a la pizzeria Vairoletto (Avda, L'Horta, 23 - 46210 Picanya), prop d'on s'ubicava el col·legi. Des d'ací donar les gràcies a Claudio i a Marcela i felicitar-los per la idea de utilitzar el seu restaurant com un lloc on poder exposar, ahh i també perquè no hi ha cap TV al local que et moleste mentres guadeixes d'un tiramisú.

sèrie "sorolla" (fotografia infraroja bn)

l'Horta més que una postal (II)

Ara que està tan de boga l'ecologia, el canvi climàtic, reciclar... ( tan de bó no siga sols una moda més com digué un ecologista), aprofite per explicar el projecte de L'Horta Més Que Una Postal.
Aquest treball el presentí al concurs TotArt i vaig tindre la sort de guanyar-lo. Vaig tindre la possibilitat d'exposar la meua obra a més de que feren un catàleg de l'exposició. Al febrer de l'any 2000, va ser l'elegit per exposar.(més informació sobre el TotArt al bloc de la sala d'exposicions).
Era la primera vegada que utilitzava la tècnica de la pel·lícula infraroja, en aquest cas, en blanc i negre.
Per eixa época eixqueren moviments reivindicatius per salvar l'horta valenciana del seu abandonament, i em feren plantejar el fer aquest projecte de crítica sobre la destrucció de la meua estimada horta valenciana.
Aquest va ser el pròleg que vaig escriure pel catàleg, on s'explica el per què de la tècnica i el motiu del projecte:

L'Horta és més que una postal, és a dir, d'una típica fotografia bonica que els turistes compren quan visiten València. L'Horta és cultura. I com a cultura s'ha de respectar.
Forma part de la nostra història i no ens hem d'oblidar d'ella. A poc a poc l'Horta valenciana desapareix i arribarà un moment que les postals que compren els turistes seran l'única imatge que en tindrem els valencians. He intentat imaginar-me quin record tindria de l'Horta si fóra una persona major i haguera d'explicar als meus néts com era quan jo era jove. Arribí a la conclusió que serien uns records fantasmagòrics, irreals, gens nítids. I, pitjor encara, que l'única prova física que tindria seria les postals d'avui dia.
No vull ser pessimista, però com evoluciona la vida, d'ací uns 70 ó 100 anys l'Horta probablement serà història.
He volgut jugar amb la paraula postal i presentar les fotografies com si foren xicotetes postals, xicotets fraccions d'una imatge. Així, reclamar que l'Horta no sols és una postal bonica on tothom es meravella, sinó un lloc viu i real que desapareix lentament per la culpa de la mà de l'home.
La imatge que vull donar de l'horta és una imatge del passat que tindríem d'ací 50 ó 70 anys. És a dir, com un record llunyat, oníric. Per això he utilitzat la pel·lícula infraroja perquè les fotos tingueren eixe aspecte irreal.
He tret l'Horta com jo la conec, esplèndida, però, a la vegada, amenaçada per l'home, amenaça simbolitzada per les torres de llum i els edificis.

més fotografia infraroja B/N

serie DEESSA FLORA (macrofotografia infraroja B/N)

serie "boira" ( fotografia infraroja B/N )

l'Horta més que una postal (I)

Aquest tríptic pertany a la col·lecció L'Horta més que una postal. L'obra guanyà el primer premi al concurs TotArt a l'any 2000. És una crítica sobre l'abandonament de l'Horta valenciana. Va ser la primera vegada que utilitzava la tècnica de la pel·lícula infraroja, en aquest cas en blanc i negre. Més endavant explicaré com va ser el procés del projecte.

Presentació

Hola, em diuen Empar i em dedique a la fotografia... anem a dir creativa o artística ( val, d'açò no visc, també treballe en una sala d'exposicions), i he participat en algunes exposicions on he tingut la sort que algú ha caigut i m'ha comprat alguna obra.

Aquest bloc és un somni que tinc des de fa molt de temps, estic il·lusionada i espere no defraudar a la gent que em coneix i sap de la meua modesta obra, com de la nova que la coneixerà per ací.

A poc a poc us ensenyaré els projectes que he dedicat aquests anys. No tingueu por i si alguna cosa no agrada es comenta que no me menje a ningú, ejem...

Ja he dit que utilitze la fotografia per a crear però no havia comentat res sobre la tècnica, la que més use és la pel·lícula infraroja, un tipus de pel·lícula que enamora, és delicada, complicada i difícil, però les imatges que surgeixen d'ella són tan màgiques que se t'oblida tot allò anterior.

Com aperitiu ací teniu algunes fotografies infraroges.

besos d'empar.