Jo hi participe des del primer any. Com servidora allò de pintar encara no m'he posat en serio, doncs, les obres que presente sempre use la mateixa tècnica: una fotografia transferida al llenç.
A l'any 2013 presentí "Dona Embarassada", el 2014 "Dret a Decidir", i enguany "El Vol (volar-voler)".
"Dona Embarassada" jugava amb l'il·luminació per crear un efecte òptic i simular la sil·lueta d'una dona embarassada. Un flascó d'oli de vidre i un llum lateral amb el fons fosc, va aconseguir crear aquest efecte.
"Dret a Decidir" va sorgir per l'indignació que tenia jo i moltíssimes dones amb la nova llei de l'avortament que el govern volia imposar. Afortunadament aquesta llei no anà endavant.
Poca gent ho sap, la dona que hi apareix sóc jo. Vaig decidir emular el símbol de la dona i posar-me les mans formant un triangle invertit al meu ventre. El lloc de la controvèrsia. La dona és qui ha de decidir, crear vida o avortar. Sempre ella.
I, finalment, enguany presentí l'obra "El Vol (volar-voler)". L'origen de la foto és un poema que descobrí al llibre "Claustre" d'Isabel Garcia Canet. El vaig llegir i llegir i rellegir. El poema cada vegada em demanava una imatge, que li creara una foto.
Coincidint que havia de presentar una obra per l'Art al Carrer, vaig decidir fer cas al poema. Els últims 2 versos serien el principi de la inspiració. "Au Verge" era el poema i els versos aquests:
"és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu".
El repte era estar a l'altura del poema. La paraula Vol era la clau de tot. Arriscar-se, volar, eixir, explorar, exterior, llum...
Per mi, el poema era eixir a crear. Tindre la voluntat i les ganes de llançar-se. De voler volar.
Tenia clar que el lloc havia de ser una casa antiga i fosca (el passat), on una xica obrira una porta i entrara moltíssima llum (futur). Per què una llum encegadora? Perquè quan ens llançem mai sabem que va a passar.
Altre punt important era que la model no estiguera quieta mirant l'exterior, havia de travessar la porta. Llançar-se implica acció.
Durant la sessió de fotos notí la màgia. No sé ben bé com explicar-ho, tot va rodant cap a un punt i saps que eixa és la FOTO.
La resposta del públic em donà la raó. Em sent molt agraïda de com ha reaccionat la gent amb l'obra. I tot començà perquè "Au Verge" em demanà una fotografia.
AU VERGE
Descansa humit l'esguard
a la branca de l'arbre,
fa corfa el sol al tronc,
resseca les arrels,
espurneja vells mots.
Descansa humil l'esguard
quan parle de l'ocell,
només amb ell somie
i embaste tot el vol;
el verd caduc i humit
d'aquesta antiga pluja.
Escric a degoteig
esgarrant tot el blau
del balcó que m'habita,
-fora l'arc perd la forma-
au verge del poema
sóc cada temps del dia.
Escric el testament,
descanse humida i blanca
l'esguard en tot moment.
Juguem a fer dos ratlles:
és arriscat i curt
el vol des d'aquest niu.
"El Vol (volar-voler) està dedicada a totes les DONES CREADORES, especialment les del passat que per la seua condició de dona no tingueren el mateix reconeixement que els hòmens.
Imagine que l'any que ve em tornaré a presentar a l'Art al Carrer. És una bona iniciativa que cada any es supera. A més, Dones Progressistes és una associació que sempre recolza la cultura i per mi és molt important perquè un país sense cultura és un país sense ànima.
Horta Noticias
Phantom Mansion
Phantom Mansion
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada